La materialitat juga un paper clau en la definició de la identitat arquitectònica de la casa. Els elements tradicionals del Mediterrani s’han reinterpretat en un context modern: les façanes de maó vermell de terracota s’estenen cap a l’interior, dissolent la frontera entre l’exterior i l’interior. Aquest enfocament genera un flux dinàmic entre els espais, tot reforçant la percepció d’unitat i fluïdesa.
Al cor de la residència hi ha una zona d’estar de doble alçada, centrada en un finestral panoràmic de set metres d’altura. Aquest espai vertical actua com un pou de llum, creant un punt focal dramàtic i reforçant la connexió amb l’entorn exterior.

Al cor de la residència hi ha una zona d’estar de doble alçada, centrada en un finestral panoràmic de set metres. Aquest espai vertical actua com un pou de llum, creant un punt focal dramàtic i reforçant la connexió amb l’exterior.
El vestíbul de l’escala està definit per parets de maó vist, amb una balustrada de vidre delicada i graons de pedra clara que subratllen la transparència, la lleugeresa i les línies de visió netes a tot l’habitatge.
El llenguatge arquitectònic del projecte equilibra solidesa i obertura, tradició i modernitat, creant una residència arrelada en el seu context mediterrani i alhora representativa de l’habitatge contemporani.