La Fàbrica de Ricardo Bofill:
Immersió en una utopia arquitectònica
Immersió en una utopia arquitectònica
Autors: Margo Kashina i Natalia Tokmacheva, fundadores de Design Hub Espacio 123 a Barcelona
Visitar La Fábrica, el llegendari taller de Ricardo Bofill, no és només una excursió, sinó una experiència única i irrepetible, inaccessible per a gairebé tots. Vam tenir la sort d’entrar en aquest espai icònic per invitació personal, i aquesta visita es va convertir en un veritable privilegi arquitectònic i de disseny: l’oportunitat de tocar el món del gran mestre, que transformava l’espai en art per si mateix.
D’una fàbrica de ciment a un manifest arquitectònic
La Fàbrica — una de les reinterpretacions arquitectòniques més significatives del segle XX.
L’any 1973, el jove Ricardo Bofill va topar amb una fàbrica de ciment abandonada als afores de Barcelona, coberta de pols i conquerida per la natura. En lloc de demolir l’edifici industrial, va veure’n el potencial per a la transformació, una concepció que més tard es convertiria en central en la seva obra.
Reconvertint l’arquitectura industrial rígida, va transformar la fàbrica en un món arquitectònic utòpic: les torres de formigó van adquirir nova forma, els jardins van envoltar les estructures i els espais interiors es van convertir en una combinació de minimalisme, estètica industrial i pura poesia espacial.
"Aquest lloc és un manifest viu del pensament arquitectònic de Bofill. Cada habitació sembla un capítol de la seva biografia, i tot el projecte és una investigació increïble sobre la interacció entre passat, present i futur", comparteix les seves impressions Margo Kashina.
L’any 1973, el jove Ricardo Bofill va topar amb una fàbrica de ciment abandonada als afores de Barcelona, coberta de pols i conquerida per la natura. En lloc de demolir l’edifici industrial, va veure’n el potencial per a la transformació, una concepció que més tard es convertiria en central en la seva obra.
Reconvertint l’arquitectura industrial rígida, va transformar la fàbrica en un món arquitectònic utòpic: les torres de formigó van adquirir nova forma, els jardins van envoltar les estructures i els espais interiors es van convertir en una combinació de minimalisme, estètica industrial i pura poesia espacial.
"Aquest lloc és un manifest viu del pensament arquitectònic de Bofill. Cada habitació sembla un capítol de la seva biografia, i tot el projecte és una investigació increïble sobre la interacció entre passat, present i futur", comparteix les seves impressions Margo Kashina.
Vida privada del mestre: de la casa familiar als espais d’oficina
Fins fa poc, gran part de La Fàbrica era la residència privada de la família Bofill. Tot i això, després de la mort de l’arquitecte el 2022, l’estudi va decidir obrir aquests espais i adaptar-los a noves funcions. Ara els visitants poden veure no només els espais arquitectònics emblemàtics, sinó també llocs que abans eren la llar del gran arquitecte.
"Vam passejar per les antigues habitacions privades de Bofill, on treballava, reflexionava i rebia convidats. En aquests espais encara es nota la seva presència. Aquí el disseny no només està pensat, sinó viscut", assenyala Natalia Tokmacheva.
"El meu espai preferit, anomenat Cubical — un cub perfecte, antiga zona residencial de la fàbrica, té la seva sortida independent a la terrassa amb vista sobre l’obra emblemàtica de Bofill, Walden 7", afegeix Margo.
Ara tota La Fàbrica s’utilitza com a estudi del Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, i aquesta transició del privat al públic crea una oportunitat única per connectar amb el llegat de l’arquitecte des d’una nova perspectiva. La sala principal de maquinària de l’antiga fàbrica de ciment s’ha transformat en un gran taller i rep el nom de Temple. I realment és un temple de l’arquitectura.
"Vam passejar per les antigues habitacions privades de Bofill, on treballava, reflexionava i rebia convidats. En aquests espais encara es nota la seva presència. Aquí el disseny no només està pensat, sinó viscut", assenyala Natalia Tokmacheva.
"El meu espai preferit, anomenat Cubical — un cub perfecte, antiga zona residencial de la fàbrica, té la seva sortida independent a la terrassa amb vista sobre l’obra emblemàtica de Bofill, Walden 7", afegeix Margo.
Ara tota La Fàbrica s’utilitza com a estudi del Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, i aquesta transició del privat al públic crea una oportunitat única per connectar amb el llegat de l’arquitecte des d’una nova perspectiva. La sala principal de maquinària de l’antiga fàbrica de ciment s’ha transformat en un gran taller i rep el nom de Temple. I realment és un temple de l’arquitectura.
Organisme viu de l’arquitectura
L’espai La Fàbrica no és un monument congelat, sinó un entorn viu, en constant canvi i evolució. Les parets de formigó estan envoltades de verd, els interiors plens de llum i aire, i la rigorosa geometria del modernisme es fon de manera orgànica amb elements naturals. Aquí es superposen estils i conceptes arquitectònics: el romànic entrellaçat amb el gòtic, complementat pel brutalista, es troba amb jardins japonesos de bambú i escales fantasmagòriques a l’estil d’Escher.
"Aquest lloc és un exemple de com l’arquitectura pot ser filosofia. Bofill no només creava edificis, sinó mons sencers on la natura i el formigó interactuen com a iguals", conclou Margo Kashina.
La nostra visita a La Fàbrica va ser una experiència realment única, que permet connectar amb una arquitectura del futur, nascuda del passat. És un espai on el formigó es transforma en poesia i les formes es converteixen en idees.
"Aquest lloc és un exemple de com l’arquitectura pot ser filosofia. Bofill no només creava edificis, sinó mons sencers on la natura i el formigó interactuen com a iguals", conclou Margo Kashina.
La nostra visita a La Fàbrica va ser una experiència realment única, que permet connectar amb una arquitectura del futur, nascuda del passat. És un espai on el formigó es transforma en poesia i les formes es converteixen en idees.
CONTACTA AMB NOSALTRES
No només dissenyem — fem els somnis realitat!
© All Rights Reserved 2025